L’accés obert

Les noves tecnologies han canviat el circuit de difusió de la documentació científica.

Quan la distribució es basava en les publicacions en paper, la difusió científica estava en mans dels editors i grans distribuïdors comercials: calia una infraestructura (impressió i distribució) per fer arribar les publicacions a tothom.

Actualment, qualsevol membre d’una comunitat científica pot publicar i difondre digitalment els seus coneixements sense necessitat d’intermediaris i a cost zero. És el que es coneix com el moviment open access o d’accés obert a Internet.

Publicar en obert no implica, en cap moment, renunciar als drets de propietat intel·lectual que tenen els autors:

L’autoria és un dret irrenunciable, que implica l’obligació que tenen els usuaris de citar els documents.
Els drets d’explotació també pertanyen a l’autor, tret que els cedeixi de manera exclusiva a tercers, com ara un editor.
Si s’ha publicat –o es vol publicar– el document amb un editor, es poden conèixer els permisos que dona l’editor per publicar en obert consultant el projecte SHERPA/Romeo i el seu equivalent espanyol, Dulcinea .

Qualsevol membre de la comunitat universitària de la UdG pot publicar en obert al Repositori Digital de la UdG (DUGi) . Per fer-ho, cal cedir de manera no exclusiva els drets d’explotació i de comunicació pública dels documents que es volen publicar.

Els avantatges de la publicació en obert són molts:

Augmenta la visibilitat de la publicació: ja que és accessible des dels principals cercadors generalistes i també des dels grans repositoris nacionals i internacionals.
Els drets de l’autor queden protegits per una llicència Creative Commons que garanteix la cobertura legal davant de qualsevol acció de plagi.
Es garanteix la preservació de la publicació amb un enllaç URL permanent i amb la garantia de lectura davant dels canvis constants de versions i programes de tractament de textos.
La publicació en obert no és incompatible amb la publicació en una revista comercial.